|
L'è nurmal dumandass se gh'è vita de föra de la Tera. L'Epicüru in del 300 innanz de Cristu l'è staa el prim ch'el s'è dumandaa e de alura multi alter.
La vita la pò ciapà diversi furm che num semm gnanca imaginà per adess, magara anca diferent de cume se cugnuss chì inscì. Anca in sü el nost pianeta gh'em de imparà anmò tantu, defat dumà un quai ann fà em savüü che gh'eren di furm micrubiulogich che viven de suta al mar arent i vulcan sutumarin a un quai chilometer de prufundità senza vegh el calur e la lüs del Sû. Prima de questa scuverta se pensava nò che furmi vivent pudessen suraviv inscì luntan in di abiss del mar.
Dü hin i dumand fundamentai de la scienza de incö: com'è che la vita l'è nassüda in sül noster pianeta? I urganismi vivent hin la regula o l'eceziun in del cosmu?
Gh'hin dü pünt de vista: vün ch'el dis che la vita la s'è svilüpada in sü la Tera in un quai miliun de ann de un bröd chimich inanimaa e alter che hin cunvint che la vita sia difüsa in del spazi, o almanch i prutein cumpless che ciamum DNA e che hin i matun de la vita.
Un astronum ingles Fred Hoyle l'ha avüü de dì che per lü la prubabilità che una furma vivent se svilüpass de una sustanza inanimata l'è cumpagna de la prubabilità che un culp de vent a met insema un Boeing 747 in quater e quater vòt.
Se pensa che i cumet gh'abien denter i matun de la vita: cadén de prutein che furmen primitiv elich de DNA. Se l'è inscì alura la vita la pudariss vess difüsa in del spazi e evolvess in di furm biulogich vivent dumà duve che i cundiziun ambientai hin bun cume quei che se tröven in sü la Tera. Descuvrì una roba inscì impurtanta el pudaria anca purtà a una revulüziun del noster pensee: la vita, magara dumà baterega o micrurganega minga dumà in sul noster pianeta?
La materia l'è vasta e sem dumà partì a dumandagh i ròb giüst per vegnì a cò de la dumanda de l'Epicüru. Gh'em de ciapà un pünt de partenza per cercà dove l'è la vita in d'el cosmu. A partissum da i ròb che cugnussum. Vörum cercà vita cumpagn de quela che se tröva in sül noster pianeta: basaa in sü la chimica urganega, che se svilüpa in un ambient süficientement ümid, se non propi cun acqua liquida, e ch'el gh'abia almen una funt de energia lüminusa permanent. I ambient püssé favurii hin chi pianeta rucius e cun una süperfis liquida, pusiziunaa a la giüsta distanza de la propia stela. Chi pianeta chì se ciamen abitabil.
Se fudessum bun de cipà sü un astrunav spazial e pirlà in gir per la galassia cume fann in Star Trek o in di alter film de fantascienza, sarium a post e pudarissum vidè e futugrafà de persona i pianeta estrasular, ma l'è minga inscì facil.
El prim pianeta de föra del noster sistema sular l'è staa descuvrii in del 1995 da dü scienziaa de l'Üniversità isvizzera de Ginevra: Michel Mayor e Didier Queloz. L'è stada una scuverta eceziunal che in di liber del fütür la sarà ricurdata cumpagn de la descuverta di Americh del Cristofer Culumb.
Incö i scienziaa descuvrissen almanch des o quindes pianeta estrasular a l'ann, ma el nümer e i scuvert divegnen semper püssè de pressa.
Quanti hin i pianeta estrasular in de la galassia? Tucc i stel gh'hann almanch un pianeta?
Per rispund a questa dumanda gh'em de analizzà cum'è che se descuvrissen i pianeta estrasular.
El metud püssè nurmal el saria quel de futugrafà diretament el sistema planetari estrasular intorna a una stela. Chest chì el sariss anca el metud püssè prumetent per vidè i culur di pianeta e capì sübit i sò carateristich fisich e chimich de l'atmusfera e de la süperfis, e vidè se gh'hin segn de vita o men. Sfurtünatament l'è un metud incö impussibil perchè i stel hin almanch migliard de völt püssé brillant di pianet e alura l'uservatur a remagn sbalüginaa e el ved nient.
Incö capissum che intorna a una stela gh'è un pianeta grazie a metud indiret de revelaziun.
DISTÜRB DE LA TRAIETORIA DE LA STELA CAÜSAA DE UN PIANETA CH'EL GHE RÖDA INTURNA
Quand che sem in del spazi dü uget a orbiten l'un l'alter inturna al pünt de baricenter: el center de massa. Una stela cume anca el noster Sû, l'è multu püssè massiva de i pianeta che ghe giren inturna, e alura el center de massa l'è minga el center stess de la stela, anca se l'è lì arent, e alura la stela el ghe pirla intorna. Se el pianeta l'è gròss squas come Giöv o püssé, alura a riessum a vidè el spustament de la stela.
La magiur part di pianeta estrasular l'è stada descuverta cun questa tecnica. La lüs de la stela la vegn südivisa da un prisma in un spéter tipu arcubalen. Quand che vardum el spéter cun atenziun travers una lent de ingrandiment a vedum di linei scür de asurbiment di element chimich che hin in sü la süperfis de la stela. Stüdiand chi linei chì se pò capì quanti hin e come hin fà i pianeta che orbiten inturna a la stela. Cume? Quand ch'el pianet el se svisina vers de num, a vedum la stela che se sluntana, e invers a l'upost. I linei de asurbiment se sposten de völta in völta vers el rus e vers el blü del spéter.
Se el pianeta röda arent a la stela, cun un quai dì de rivuluzion, alura in poch temp a podarissum vidè la stela che se sluntana e la se svisina. Se inveci el pianeta l'è a la stessa distanza de Giöv e el röda inturna a la stela in 12 ann, alura pudarissum capì che gh'è el pianeta dumà dopu 12 ann de usservaziun.
L'è per chel mutiv chì che adess (i prim dàt hin dumà del 1992) a revelum dumà i pianeta gròss cume Giöv che röden in pocch dì o mes inturna a la propia stela. Cun el temp i astronum puderan truvà anca pianeta che röden inturna a i stel in un quai ann, compagn de quei del noster sistema sular.
Chesta tecnica de revelaziun gh'ha di limitaziun perchè l'è buna dumà de vidè pianeta grand compagn de Satürn o de Giöv. I noster strüment de misüraziun hin bun de vidè spustament per dumà 15 meter al secund, e inveci pianeta grand cume la Tera agissen in sü el Sû per dumà 0,1 meter al secund. Anca se in fütür i noster strüment devegnerann püssé precis, i muviment di atmusfer stelar ghe impedirann istess de vidé spustament inscì piscinin.
Una tecnica curelada cun questa l'è quela astrumetrega de misürà precisament la pusizion de la stela in del firmament e dopu calculà de quant la se sposta rispet a se gh'aviss minga inturna de pianeta. Adess l'è una tecnica pocch üsada perchè la nostra atmosfera terester scunfund i misür e ghe permett minga de vidè spustament inscì piscinin cume quei che poden caüsà i pianeta inturna ai stel. Fra una desina de ann l'Ent Spazial Eürupé el manderà in orbita in del spazi de föra la nostra atmusfera, la sunda GAIA che pudarà magara individüà in men de cinch ann tra des mila e cinquanta mila pianet estrasular gigant gassus compagn de Giöv. Tant per dà un meter de giüdizi in sü el prugress che la permetterà la recerca da el spazi, incö in squas des ann de recerca svölta a Tera, i scienziaa han descuvrii dumà cent vint pianeta inturna ad alter stel.
DISTÜRB DE LA LÜMINUSITÁ DI STEL (TRANSIT)
I pianet röden inturna ai sò stel e una quai völta un pianeta el pò passà denanz a la sò stela e oscürala parzialment per un tochet de temp: l'è un ecliss. La tòma de lüminusità per un pianeta grand cumpagn de Giöv l'è del 1%, inveci per un pianeta cume la Terra, l'è dumà del 0,01%.
El svantagg de questa tecnica l'è che el pianeta, la stella e num a duvarissum vess in sü la stessa linea de vista, altriment a vedum nessüna ecliss de la stela. La prubabilità de vess in 'sti cundiziun l'è de multu bassa. Per fà cress la prubabilità de usservaziun gh'em de usservà diversi miliun de stel per vidè magara dumà una centena de ecliss.
Semper la sunda GAIA la pudarà vess buna anca de vidè questi ecliss estrasular.
PULARIMETRIA
Quand che la lüs de la stela la se reflet in sü el pianeta, l'è minga dumà la lüngheza d'unda che la cambia, ma anca la pularizaziun. La lüs che l'è emetüda de la stela l'è minga pularizada, ma quela refletüda da l'atmusfera de un pianeta sì. Alura in fütür se pudarà vidè anca chi efet chì cun növ strüment de misüra che adess in mu nanca de vess custrüii.
Questa tecnica la permeterà de vidè anca pianeta cun un'atmusfera grand cumpagn de la Tera: magari abitati o abitabil.
RIVELAZIUN DIRETA DE PIANET INTURNA AI STEL
In fütür l'ültim gradin de la recerca di pianet estrasular, sarà quel de videi diretament.
I telescopi de 8 meter de diameter e i növ tecnich per la visiun in lüs infrarussa pudarann dagh una man. In lüs visibil la stela l'è defat migliard de völt püssé lüminusa respet al pianeta, ma in infraruss la diferenza de lüminusità la decress fina a un milion de völt: un urdin de grandezza in men che iuterà i scienziaa a videi.
Alter tecnich pussibil hin quei de l'interferumetria nüla. La lüs di tanti telescopi piscinin singüi la pò vess cumbinada insema per simülà quela de un grand telescopi ünich. Questa tecnica l'è ciamada interferumetria e la s'è svilüpada in di und radiu. Incö sem ai prim pass per una tecnica analuga anca per la lüs infrarussa.
De solit vörum vidè de pü e metum insema i lüs de diversi telescopi per vegh püssé lüminosità e vidè stel püssé debui e püssé luntan.
La lüs l'è un unda eletrumagnetega cun crest e val. Quand vörum vidè uget debui, alura metum insema val cun val e crest cun crest per vegh una lüminusità püssé alta.
Se vörum vidè un pianeta che röda inturna a la stela, gh'em inveci de met insema val cun crest per scancelà la stela e vidè dumà el pianeta. L'è un prucediment cumplicaa, ma cul temp i scienziaa sarann bun de fà anca quest.
Fra una quindesina de an l'Ent Spazial Eürupé el manderà in del spazi una flota de sund spaziai cun el compit de fà interferumetria. L'esperiment el se ciamerà DARWIN e puderà revelà on migliaiu de pianet cumpagn de la Tera e de Mart. Quand che descuvrirem el prim pianeta grand cume el noster e abitabil la sarà anca questa una revulüziun scientefega de grand purtada che la pudarà scunvolgg i noster idei in sü la vita in del cosmu.
Quand che el Sû el finirà la sò esistenza cume tücc i ròb sperem che i nòster pruniput a pudaran vess ben
Funt: http://www.padaniacity.com/articoli.asp?ID=1637 Autur:Angiul Verunes, de la Vus de l´Insübria n.2 e n.3
Spedij'l Mercoledì, 21 settembre @ 19:45:20 CEST de Amministratur
|